El full de ruta per assolir la independència de Catalunya explicat en forma d’algoritme lògic
Un algoritme (o algorisme) defineix un conjunt finit d’instruccions per executar una tasca o resoldre un problema. I com que Catalunya necessita solucionar un problema, li convé un algoritme que defineixi les instruccions per assolir l’Estat propi. Cal tenir en compte que aquestes instruccions només podrien funcionar en una contextualització política com l’actual, que tots coneixem: possible majoria independentista al Parlament, el CIS diu que l’independentisme és majoria amb un 51%, i l’esperit present de l’11s. Aprofitem-ho!
Es convocaran eleccions anticipades després de dos anys de legislatura. No fer-ho suposaria menjar-nos amb patates el finançament que tenim, que ens rescatin amb els nostres diners, i seguir sotmesos a unes condicions que, ara per ara, per dignitat individual i per dignitat col·lectiva no s’accepten. Així doncs, el més segur és que aquestes eleccions siguin plebiscitàries. Què vol dir això? Que aquestes eleccions serviran per fer una consulta sobre una qüestió d’interès general. A més, davant d’una qüestió tan important és més legítim fer-ho convocant eleccions portant-ho al programa electoral.
Les eleccions plebiscitàries tindran per conseqüència una campanya electoral diferent de les que hem vist fins ara. Caldrà que els programes electorals no tinguin mitges tintes, que siguin definitoris. L’electorat haurà de saber qui està per l’Estat propi i qui no ho està, perquè aquest debat polític és el que hi ha en aquests moments al carrer. El més idoni possiblement seria que es fes una candidatura per l’Estat propi, i això vol dir fer política en majúscules: deixar les sigles a casa i fer un front comú, fora partidismes, només país. Si no és possible, caldrà que els partits exposin un programa de mínims sense ambigüitats. Si finalment això no és possible, arribarem al col·lapse nacional.
Si una de les dues opcions de consens es compleix, ja sigui una coalició o un programa de mínims, faltarà que l’independentisme tregui majoria absoluta al Parlament de Catalunya. Si no la tenim, aquest Parlament no tindrà sentit perquè no hi haurà punts de govern definits als programes electorals dels partits, de manera que s’haurà de dissoldre i convocar eleccions autonòmiques; novament, col·lapse. Però si es compleix la majoria independentista, els partits polítics podrien posar-se de cara a la feina.
Els partits polítics hauran de redactar una Constitució catalana, o com a mínim un esborrany, perquè no es pot fer un referèndum a cegues. És a dir, si hem de declarar la independència, almenys hem de saber si anirem a parar en una dictadura amb excèrcit, esclavitud i nacionalització de la propietat privada, o si anirem a parar en un democràcia republicana, moderna, integrada de ple dret a la Unió Europea. Un cop redactada la Constitució catalana, els partits polítics procediran a convocar el referèndum per votar-la.
Si en el referèndum guanya l’opció de seguir sent d’Espanya, el Parlament haurà esgotat també la via referendària, haurà de convocar eleccions autonòmiques, s’haurà de dissoldre i ens menjarem amb patates les condicions que Espanya digui. Novament: col·lapse nacional. Però si guanya l’opció de tenir l’Estat propi, el Parlament procedirà a executar el vot del poble, que és declarar Catalunya un Estat independent d’Espanya, sota les condicions que s’hagin establert a la Constitució catalana. Win.
Algorisme per l’Estat propi. En les preguntes «Hi ha majoria?» es fa referència a una majoria favorable a tenir l’Estat propi.
4 comments ↓
Ara no ens podem fer enrere. El govern central veu venir la clatellada i torna a intentar vendre el producte de les seves promeses enganyoses i mentideres. No ens els podem creure. Ho portem fent molts anys. Hem intentat formar part d’un país, que jo crec que és molt ric, però això de que només hi hagi un parell de fonts d’on surti tot l’esforç ha arribat al límit. Separem-nos i sorgirem de nou amb força. I un cop fet, amb els veïns podem fer tota mena de tractes negociables que puguin complir, però ja serà d’una altra manera. De fet tenen por que siguem com ells i un cop lliures volguem fer venjança, però el poble català no és així. Nosaltres som comerciants de mena i portariem el nostre país i el del costat al triomf. Per tant, siguem forts i engresquem tothom a aconseguir la independència, que no voldrà dir cap dictarura vers Espanya, ni cap maltractament als nouvinguts, ni cap cosa d’aquestes que li tenen tanta por.
Hi estic ben d’acord! Ja ho diu el refrany castellà: «El ladrón cree que todos son de su condición», i aquest és un motiu més pel qual ens tenen por. En part és perquè els mitjans de comunicació espanyols i les declaracions dels polítics espanyols donen a entendre que la nostra voluntat democràtica és un odi que tenim cap a ells; vaja, que ens pinten com el dimoni. De fet, anar-nos en contra ven molt a Espanya, i la negativa de Rajoy contra el pacte fiscal li va refermar la seva figura com a President.
Ara donaran molts arguments en contra de la viabilitat econòmica de Catalunya, ens volen fer por per contrarrestar la seva por, i es pensen que així els farem cas. És el moment d’informar a la gent que les coses no són com les volen fer creure, hem de posar totes les dades sobre la taula amb el màxim rigor per enriquir el debat a favor nostre; si ens en sortim, guanyarem!
Jo no crec que s’hagi de redactar una constitució abans del referèndum- que segur que ja s’està preparant- sino 1r votar si es vol un estat independent, aleshores si surt afirmatiu, es declara al parlament la independència, després es convoquen eleccions constituents per redactar la constitució catalana, i ,un cop aprovada i refrendada, es tornen a convocar eleccions de govern ja normals.
Gràcies per comentar, Virgínia. De fet, hi ha moltes maneres de dur a terme aquest procés. Jo sóc partidari de trobar-ne una que impliqui fer votar a la gent el mínim nombre de vegades i que tingui en compte la legitimitat democràtica. Fer-ho un procés pesat i llarg també ens pot anar en contra.
Sistema 1 (3 votacions):
– Eleccions constituents (primera votació).
– Declaració unilateral d’independència.
– Redacció de Constitució Catalana.
– Referèndum per votar-la (segona votació).
– Elecció de nou govern d’Estat (tercera votació).
[Aquest sistema és conegut per Declaració Unilateral d’Independència (DUI) i és el més ràpid. De fet, l’Oriol Junqueras va proposar la DUI inclús just després de l’11s].
Sistema 2 (3 votacions):
– Eleccions constituents (primera votació).
– Redacció de Constitució Catalana.
– Referèndum per votar-la (segona votació).
– Declaració d’independència.
– Elecció de nou govern d’Estat (tercera votació).
[Aquest sistema és el que proposo a l’article. Té 3 votacions com l’anterior, però la declaració d’independència no es fa fins després del referèndum].
Sistema 3 (5 votacions):
– Eleccions constituents, o autonòmiques (comptant el 25n, com faig en tots els casos), que donen legitimitat a convocar el referèndum acordat el 20S (primera votació).
– Votar si es vol la independència (segona votació).
– Es declara la independència al Parlament.
– Eleccions constituents per redactar la Constitució Catalana (tercera votació).
– S’aprova i es referenda la Constitució (quarta votació).
– Eleccions de nou Estat (cinquena votació).
[Aquest és el sistema que proposes. Fer que la gent voti 5 vegades ho trobo molt pesat, i en tot cas tampoc no se li dóna més legitimitat en el procés que en els sistemes 1 i 2].
En els tres sistemes hi ha les eleccions del 25n. A mi m’hauria agradat que fossin plebiscitàries o constituents, però no ho estan sent, estan sent autonòmiques. Això no vol dir que porti al fracàs com apunto a l’article, hi ha la possibilitat de portar-ho a terme durant la legislatura, la qual cosa allarga moltíssim el procés. El sistema 2 (el de l’article) és la proposta moderada, senzilla i eficaç que li donaria legitimitat al procés. Per la legalitat, caldrà trobar vies jurídiques, i segons quines siguin potser caldrà modificar el sistema que s’utilitzi; un nou sistema que no tinc plantejat.
Salut!