Probablement ja sabeu que dels impostos que paguem els ciutadans de Catalunya, n’hi ha una part que se la queda el govern espanyol. Per explicar-ho proporcionalment, per cada euro que paguem, ens en retorna 60 cèntims. O dit d’una altra manera: el govern espanyol es queda, cada any, el 40% dels nostres impostos. A més d’aquesta quantitat que es queda i que no retorna, ens deu 8.000 milions d’euros —obligats per llei; fins i tot per llei orgànica (disposició adicional tercera de l’Estatut)— que havia pressupostat però que no ha invertit.
Amb aquesta situació ja és, en certa manera, molt difícil fer els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, que són en un 80% educació i salut. I com si no n’hi hagués prou amb aquesta dificultat, el Ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, fixa un objectiu de dèficit per l’any actual (2013) al 0,7%, vuit dècimes menys que l’any 2012. Això fa que els pressupostos de la Generalitat tinguin encara menys marge de desviació de dèficit, és a dir, que cal retallar més perquè s’ajustin al límit que fixa el govern espanyol.
Aquestes 8 dècimes que cal reduir de l’objectiu de dèficit, en la pràctica són una barbaritat inassumible: el sostre de dèficit de l’any 2012 estava fixat a l’1,5% —amb la complicitat de CiU al Congrés dels Diputats. Però la Generalitat ha tancat l’any al 2%. Això vol dir que no són 8 dècimes les que hem de rebaixar sinó 13 (del 2% al 0,7%). I quan ens costa cada dècima? Doncs equival a 200 milions d’euros, ja que l’objectiu de dèficit s’aplica sobre el PIB de Catalunya (200.323 M€ el 2012) i cada dècima, òbviament, és el 0,1% del nostre PIB. Per tant, 13 dècimes equivalen a 2.600 milions d’euros. Estem parlant d’uns pressupostos un 12% inferiors respecte els de l’any passat.
L’esforç tributari que fa la societat catalana és de 32.000 milions d’euros —havia arribat a ser de 40.000 milions d’euros, però la nostra economia s’ha vist reduïda degut a l’esforç fiscal que patim i de la mateixa contracció de l’economia produïda per la crisi. D’aquests 32.000 milions, el govern espanyol ens en retorna 19.000 milions. I cal sumar-hi 3.000 milions dels tributs que recapta la Generalitat. Tenim un total de 22.000 milions d’euros de liquiditat per fer els pressupostos. Es calcula que per evitar que no hi hagués cap retallada necessitaríem prop de 4.000 milions d’euros més.
La partida més gran dels nostres pressupostos és la de salut, amb diferència; la segona és el deute de la Generalitat, els interessos que ha de retornar; i la tercera és la d’educació. Després trobem la de transferències, que no són diners de la Generalitat sinó dels ajuntaments, però que a diferència d’altres comunitats, la Generalitat els comptabilitza; la de serveis socials; i la de seguretat: el Cos de Mossos d’Esquadra, presons… La resta de partides ja són tan petites que retallar-les per reduir 2.600 M€ equivaldria a suprimir-les. Estem parlant d’infraestructures, ocupació, serveis generals, justícia, cultura, agricultura, habitatge, transport, I+D, indústria, alta direcció, comerç, pensions, exteriors i altres.
Per tant, sobre qui caurà l’impacte d’aquesta retallada? Sobre la salut pública, sobre l’ensenyament públic, sobre els nostres mestres, professors, metges i la resta de funcionaris. Cal acceptar-la de braços creuats i que la societat es resigni, o val més fer tot el possible per millorar la situació? Oi que cada euro compta?
Abans d’aprovar aquests pressupostos cal fer un esforç i explicar que hi ha camins que podrien evitar una retallada de 4.000 milions d’euros. Són camins que no depenen de la Generalitat de Catalunya perquè ja no li queda més capacitat de maniobra. Recordeu que la Generalitat no té ni la caixa ni el control de bona part dels tributs que paguem; tot ho té el govern espanyol. Són camins, doncs, que depenen del govern espanyol:
1. Que el govern espanyol ens retornés una quarta part (1/4) dels diners que no ens retorna. (Recordeu que per cada euro que paguem només ens retorna 60 cèntims).
2. Que el govern espanyol ens retornés la meitat (1/2) del que ens deu! (8.000 milions d’euros).
3. Que el govern espanyol ens deixés fixar l’objectiu de dèficit, com a mínim, al 2% —tal i com vam tancar el 2012.
4. Que el govern espanyol suprimís ministeris que tenen les competències transferides a les comunitats autònomes.
5. Que el govern espanyol ens donés una setena part (1/7) del total del pressupost del Ministeri de Defensa i compra d’armament, que és de 28.000 milions d’euros l’any.
6. Ja que el govern espanyol no accepta seguir cap dels cinc camins anteriors, que com a mínim deixi de posar topalls a la creació d’impostos per part de la Generalitat. Quan el govern espanyol ha sabut que la Generalitat posaria un impost als dipòsits bancaris —tal i com tenen a Alemanya, Bèlgica, Holanda, França, Regne Unit, Dinamarca, Suècia, Àustria i Finlàndia; però també a Extremadura i a les Illes Canàries— ha dit que els bancs ni tocar-los, i per mitjà d’un decret al Consell de Ministres ha posat aquest impost a un tipus d’interès del 0%. Un impost que ens hauria suposat —càlcul aproximat— uns ingressos de 500 milions d’euros.
Com que el govern espanyol recapta els nostres impostos i només ens en retorna un 60%, no ens vol retornar una quarta part del que es queda ni tampoc la meitat del que ens deu… Ens hem de resignar a aplicar una retallada que significarà un impacte duríssim sobre la nostra societat? Una societat que fa un esforç tributari a l’Estat de 32.000 milions d’euros i que tindrà una inversió total del 69% d’aquest esforç. És inassumible.
Autor: @gerardbajona
0 comments ↓
There are no comments yet...Kick things off by filling out the form below..