L’espoli fiscal de Catalunya al descobert (II)

Subtítol: Greuge comparatiu econòmic

En un article anterior vaig explicar l’inici de l’espoli fiscal català en el marc de l’actual període democràtic de l’Estat espanyol. En el present article pretenc analitzar el greuge comparatiu econòmic com a conseqüència de l’impacte que està tenint el dèficit fiscal sobre la societat catalana.

La publicació més recent de les balances fiscals demostra que Catalunya pateix un espoli fiscal de mitjana del 8% des de 1986. Aquestes balances han estat calculades per la Generalitat de Catalunya i publicades pel Conseller d’Economia Andreu Mas- Colell, que xifra el dèficit fiscal català del 2009 en 17.000 milions d’euros l’equivalent al 8,4% del PIB.

Això vol dir que cada any, de la butxaca d’un català —des del que acaba de néixer fins el més gran— en surt 2.250 euros. Aquesta quantitat de diners no li és retornada en forma de cap despesa. Si això ho calculem basant-nos en una família catalana que de mitjana té uns quatre membres, estem parlant de 9.000 euros anuals. O dit d’una altra manera: un milió i mig de les antigues pessetes.

Com que aquest dèficit fiscal es manté des de la reforma fiscal de Josep Borrell de l’any 1986 —explicada en un apartat de l’article anterior— trobem que una família de quatre membres perd, en xifres constants i durant aquests 26 anys (86-2012), uns 234.000 euros.

A més, si a aquesta xifra hi sumem l’interès compost d’allò que ha deixat d’ingressar fruit de no haver-ho tingut al compte bancari, estem parlant d’una quantitat de 304.000 euros. És una quantitat de diners que de tenir-la a no tenir-la, hi ha una gran diferència.

L’espoli fiscal acumulat des de l’any 1986 fins el 2009 —23 anys de dèficit fiscal— és de 290.000 milions d’euros, l’equivalent al triple del que la Unió Europea ha aportat en ajuts a l’Estat espanyol.

Espoli fiscal

L’espoli fiscal català comparat amb el Pla Obama

Es diu que el Pla Obama és el pla econòmic més gran de la història de la humanitat. Aquest pla li va costar a cada ciutadà nord-americà, en concepte d’impostos, la xifra de 2.300 euros.

Per tant, cada ciutadà nord-americà va pagar per un cop a la seva vida i en situació de crisi, 2.300 euros en impostos que li son retornats en forma de despesa pública. En canvi, cada ciutadà català paga anualment i sense crisi una despesa de 2.250 euros que no li són retornats de cap despesa, des de 1986! O dit d’una altra manera, cada ciutadà que viu a Catalunya financia a l’Estat espanyol un Pla Obama cada any.

Limitar l’aportació dels territoris al govern central

L’Alemanya federal sortida de la Segona Guerra mundial va imposar a alguns lànders alemanys un dèficit fiscal d’un 5% del PIB per tal d’equilibrar l’economia entre els territoris més productius i els més perjudicats per la guerra. Es va aplicar aquesta mesura durant un període concret. Actualment Alemanya té limitat el dèficit fiscal dels lànders al 4% del PIB, els EUA al 2,5%, i el Canadà i Austràlia ho tenen limitat al 2% del PIB.

Catalunya, en canvi, aporta a l’Estat espanyol una mitjana del 8% del PIB des de 1986, i això que la Guerra Civil espanyola ja es va acabar fa més de 70 anys.



0 comments ↓

Trackbacks/Pingbacks

  1. L’espoli fiscal de Catalunya al descobert (III) — Yes, we Cat!

Leave a Comment