L’espoli fiscal de Catalunya al descobert (III)

Subtítol: La dificultat de tenir el Concert Econòmic

Primer de tot, considero oportú mencionar un article anterior sobre l’inici de l’espoli fiscal des que estem en democràcia, on explico que Macià Alavedra (CiU) va ser el primer de proposar el Concert Econòmic a Barcelona a la ‘Comissió dels 20’, just després del franquisme (1978), tot i que aquesta proposta no va arribar mai a Madrid. També explico que actualment la majoria dels partits catalanistes hi donen suport gràcies a una proposta parlamentària que votaren el passat 25 de juliol de 2012, encara que ERC ja ho vam posar damunt la taula a partir de l’any 1997.

Des que estem en democràcia, la principal dificultat que hem tingut els catalans per aconseguir el Concert Econòmic és que fins ara no hi havia hagut una majoria al Parlament de Catalunya que aprovés demanar-lo a Madrid.

Pel Dret de Conquesta se l’endugueren el 1714

Però el problema no ve d’ara, ni tampoc és culpa de la ‘Comissió dels 20’ pel fet de no escoltar amb atenció les paraules de Macià Alavedra l’any 1978. El problema ve de la Guerra de Successió Espanyola, quan les tropes filipistes assaltaren la resistència de Barcelona. Felip V va implantar el Decret de Nova Planta, que tenia per conseqüència l’abolició dels furs i les constitucions del conjunt dels Països Catalans. Dit en resum, es van endur els nostres furs per Dret de Conquesta.

– El primer motiu: Demanar el Concert Econòmic a Espanya té unes implicacions històriques que van més enllà de capgirar la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) o de reformar la Constitució espanyola: implica a Espanya donar per acabada la validesa del seu Dret de Conquesta sobre Catalunya, ja que haurien de retornar allò que es van endur aleshores. I això Espanya no ho farà mai, té el seu orgull i un esperit imperialista que sobrepassa fronteres.

La gallina dels ous d’or

– El segon motiu pel qual Espanya no voldria donar el Concert Econòmic a Catalunya és evident: li aporta uns ingressos econòmics constants. Tal i com explico en un article anterior, Catalunya aporta al conjunt de l’Estat una mitjana del 8% del seu PIB en concepte de dèficit fiscal, és a dir, aquells recursos econòmics que se’n van a Madrid i que no són retornats en forma de despesa ni d’inversió. I tot això, des de l’any 1986.

– El tercer motiu és que si això ens ho han fet durant tots aquests anys, malgrat que Catalunya hagi acordat 5 pactes fiscals amb l’administració central, justament ara que estan en crisi i que han de complir objectius europeus no pretenen deixar d’ingressar el 8% del nostre PIB. Cal recordar que el PIB del conjunt de l’Estat segueix sent d’1 bilió d’euros anual malgrat la crisi, però el deute públic és de 700 mil milions d’euros, i que sumat al deute bancari, al deute familiar i al deute empresarial es passa de la xifra de 4 bilions d’euros de deute.

És més difícil que la independència

Cal afegir també, en termes de viabilitat, que tenir el Concert Econòmic pot ser més difícil que obtenir la independència, ja que per a obtenir-lo hem d’arribar a un acord entre Catalunya i Espanya, i per a obtenir la independència no. Per a la segona hi ha algunes teories proposades, com el referèndum d’autodeterminació, la proclamació parlamentària, o totes dues coses, però no pretenc analitzar en aquest moment si som majoria o no [és obvi que sí, al carrer i al Parlament].

De moment, Artur Mas anirà a negociar-lo a Madrid el dia 20 de setembre, doncs és la voluntat del Parlament de Catalunya votada el passat 25 de juliol. Com publica avui el Financial Times, també tinc la previsió (i el desig) que Mas tornarà de Madrid amb les mans buides i que per això convocarà un referèndum d’independència. Sobre la resposta de Rajoy, opino que la seva negativa faria aflorar nous independentistes, i en cas que sigui afirmativa els faria disminuir. Per altra banda, Xavier Sala i Martín creu que això ja no ho para ningú —explicat al programa ‘Divendres’ de TV3—, i que la societat catalana ja no s’acontentarà amb el dèficit fiscal resolt.

En definitiva, si tenim en compte la dificultat de tenir el Concert, i recordant el greuge comparatiu econòmic que patim fruit dels cinc pactes fiscals, la solució a la nostra manca d’ingressos passa necessàriament per la independència del nostre país. No hi ha volta de full i el poble la reclama.

Actualització 20/09/2012

Artur Mas acut a la seva cita amb Rajoy a la Moncloa per negociar el «pacte fiscal», que no és altra cosa que el Concert Econòmic o Hisenda pròpia —com anomena CiU— i Rajoy ha estat contundent: no ens dóna el pacte fiscal perquè, diu ell, no cap a la Constitució espanyola. És probable que encara que sigués constitucional, l’executiu de Madrid tindria una altra excusa, i en sortirien moltes més fins a arribar al Decret de Nova Planta de Felip V —encara que no siguin certes—. Així doncs, es posa de manifest que el Parlament de Catalunya ha demanat formalment el Concert Econòmic i que aquest no ha estat concedit.

PD: A nivell anecdòtic, recordo que quan estàvem en campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya (2010), CiU tenia com a proposta estrella el Concert Econòmic. Com que coneixia la dificultat d’aconseguir-lo, vaig voler altertar a través de Twitter que «el Concert Econòmic és impossible», i sense venir a compte, algú em va acusar de mentider, reblant que «ja se sap, que quan vénen eleccions…» Bé, ja se sap, el típic debat en plena campanya electoral. Penso que si jo ho sabia ells també podien saber-ho, però van seguir endavant amb aquest objectiu fins a tenir la Generalitat enara més endeutada.

PD2: També és un bon moment per recordar que Artur Mas va suprimir el Concert Econòmic de l’Estatut del 2005 en el conegut pacte Mas-Zapatero. Va ser al gener del 2006 quan Mas, en un acte de deslleialtat institucional va acudir a la Moncloa per «pactar» la sociovergència amb el President espanyol. Després de suprimir-lo, ERC es va negar a continuar amb un Estatut retallat, i va ser quan es va trencar el primer tripartit, —que va durar 3 anys—. Ara, Mas ha hagut de tornar a la Moncloa per defensar-lo, i com que Rajoy no li ha donat i d’això en depenien els ingressos de la Generalitat, el mandat de Mas s’acaba i haurà durat 2 anys. Deu ser coses del karma.

Tweet